martes, 13 de noviembre de 2012

Lligant fils

Cada vez que ves un árbol 
piensa que la raíz está debajo 
Nunca imaginas lo peor 
hasta que te vas de copas con él 
Mai no saps que et trobaràs 
quan decideixes anar més enllà 
Potser la gran immensitat; 
potser foscor dins un calaix 
ple de plors i de suspirs 
No pots pas deixar-ho estar 
no tens cap més altra opció 
que prendre el camí més llarg 
Sense pistes ni papers 
amb el cor gairebé encés 
corre i salta dins la mar 
beu-te el pop i els calamars 
I si encara dubtes del destí 
faràs ben fet doncs fins la fi 
el tindràs tapant-te l'ombra 
acostant-se lentament 
Diu que ve ple de laments
 "No t'escapis" xiula el vent.

No hay comentarios:

Publicar un comentario