omple el buit d'aquesta habitació
tot és d'un blanc conegut
però encara hi faltes tu.
encara m'hi faltes tu...
La bruíxola s'ha aturat
i estic cansat de caminar
la meva estrella plora
pel magnetisme perdut
d'aquelles nits sense final
però encara hi faltes tu
només em fas falta tu
Vivim del record
sense voler trobar el nord
Miro el mirall i només hi veig
reflexes d'un passat llunyà
i les teves mans...
on han anat a parar?
El cel rogenc se'n riu de mi
diu que mai no m'ha entés
Torna a cridar-me des del carrer
no espero res més
que veuret un altre cop
devant la meva porta
mirant-me amb aquells ulls
no em feien falta somnis
tu eres la meva llum
la meva llum
Ara visc del record
perdut sense voler trobar el nord
desitjant que un instant del temps
em torni el teu amor
Vull perdre'm al teu món
buscant el nord que et vas endur
doncs no sóc més
que un naufrag perdut
sense poder trobar el meu nord.
No hay comentarios:
Publicar un comentario