Cada vez que ves un árbol
piensa que la raíz está debajo
Nunca imaginas lo peor
hasta que te vas de copas con él
Mai no saps que et trobaràs
quan decideixes anar més enllà
Potser la gran immensitat;
potser foscor dins un calaix
ple de plors i de suspirs
No pots pas deixar-ho estar
no tens cap més altra opció
que prendre el camí més llarg
Sense pistes ni papers
amb el cor gairebé encés
corre i salta dins la mar
beu-te el pop i els calamars
I si encara dubtes del destí
faràs ben fet doncs fins la fi
el tindràs tapant-te l'ombra
acostant-se lentament
Diu que ve ple de laments
"No t'escapis" xiula el vent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario